sinopsi

La Noèlia encara no ha fet els trenta anys. Viu en un barri perifèric de Barcelona. De nit, treballa en una gasolinera. De dia, reparteix publicitat pels portals. No té temps lliure. La Noèlia deixa la feina nocturna. Abandona la casa que comparteix amb la Rosa. Mai no s’acomiada de ningú. No deixa pistes ni petjades. Treballa tot el dia repartint per les bústies. No té amics, ni els busca. La Noèlia és un personatge anònim. Una més entre els milers de joves d’una gran ciutat. Al seu voltant, en Lucas, en Nico, la Rosa, el seu cap. Tots, amb els seus petits conflictes, amb les seves petites il•lusions. Lluitant per sobreviure cada dia. Com la Noèlia. La línea recta és una història urbana en la qual la protagonista, Noelia, es comporta com la ciutat en què viu, creix i avança en una línia recta imaginaria que la porta d’una feina a una altra, d’una vivenda a una altra, sense rumb fix, sense detenir-se, sense descansar, sense saber on va.

Noèlia és un personatge anònim.


memòria

  La línea recta és una pel•lícula oberta basada en el seguiment d’un personatge, en els petits detalls de la quotidianitat i en el pas del temps, a través d’una mirada que observa a certa distància Noelia, la protagonista, en el seu entorn laboral i vital durant un breu període de temps, que oscil•la al voltant d’un mes. Noelia es mou en un context on les interrelacions amb els companys de feina, amb la dona amb la qual comparteix casa, amb els portals on reparteix publicitat, serveixen de marc per elaborar un relat sense trames i que no fa servir els recursos propis de la ficció convencional. No hi ha un començament ni un final, no hi ha arcs de transformació en els personatges. La vida de Noelia senzillament transcorre per la pantalla, amb els moments alts i baixos, les petites sorpreses i les grans dosis de quotidianitat.

El més important en aquest cas és la lleugeresa pròpia d’allò que és insignificant, d’allò que és efímer.


He provat de reduir els recursos expressius de la ficció a la mínima expressió. Es tracta de què els personatges apareguin a la pantalla amb la màxima naturalitat fugint d’interpretacions marcades per pautes dramàtiques. Durant el rodatge hem combinat tècniques pròpies del cinema de ficció amb d’altres del cinema documental. Les veus i les situacions que es produeixen als portals són reals i han estat obtingudes a partir de gravacions sonores ocultes. L’estructura de la pel•lícula es basa en la interrelació dels personatges amb el seu entorn i en la successió d’unes imatges aparentment planes i sense una gran càrrega dramàtica. Personalment, he intentat que la meva mirada sigui el més transparent possible, provant de cedir tot el protagonisme als personatges i a l’espectador, que es qui ha de completar la pel•lícula amb la seva pròpia mirada.

Bio-filmografia

José María de Orbe Klingenberg,
guionista i director

San Sebastiá, 1958

Comença seu activitat cinematogràfica amb tasques d’ajudant de direcció i la realització de curtmetratges en S-8 i 16mm. En 1982 s’involucra com productor en un projecte conjunt per realitzar el llargmetratge Héctor dirigit per Carles Pérez Ferre i amb l’actor Ovidi Montllor com a protagonista, seleccionat en el festivals de Berlinale ´82 i que obtenint nombrosos premis i mencions internationals. En 1984 obtiene una beca Full Bright ara estudiar cine en el American Film Institute (AFI) de Los Angeles,Ca., convirtiéndose en el primer español que ingresa en dicha escuela en la especialidad de Dirección. El 1984 José María obté una beca Full Bright per realitzar estudis cinematogràfics a l’American Film Institute (AFI) de Los Angeles, Califòrnia, essent el primer espanyol que es admès per cursar estudis de direcció de cinema. El 1986 s’instal•la a Barcelona i es dedica a la realització d’espots publicitaris i rep nombrosos premis en festivals internacionals de publicitat. Paral•lelament escriu guions cinematogràfics i s’involucra en el documental De Chillida a Hokusai, creación de una obra. L’any 2000 funda amb Jaime Rosales i María José Díez la productora FRESDEVAL FILMS amb la intenció de produir els seus projectes cinematogràfics, basats en criteris renovats del cinema independent.

Així l´any 2006, José Mª de Orbe realitza seu primer llargmetratge de ficció, La línia recta, escrit en col•laboració amb el crític i guionista Daniel Vázquez Villamediana.

filmografia

LLARGMETRATGES

La línia recta (2006)

COURTMETRATGES

Lifeguard, 17 min, B/N, Video.

Jonathan what the hell, 21min, B/N, video.

Neon, 14 min, Color, video.

Personalment, he intentat que la meva mirada sigui el més transparent possible, tractant de cedir tot el protagonisme als personatges i a l'espectador, que és qui deu completar la pel·lícula amb la seva pròpia mirada.

Premis Internacionals

Com a director:

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA PUBLICITARI DE CANNES : Preservativos Personal, Lleó de Bronze
Blanco Nuclear, Lleó de Bronze
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA PUBLICITARI DE SAN SEBASTIÀ: Blanco Nuclear, Sol de Bronze
Gutierrez, Sol de Bronze.

Altres premis i short-list en els festivals internacionals de cinema publicitari de Cannes, Nova York, Fiap, San Sebastià, etc.

Com a productor:

Hector, de Carlos Pérez Ferre.
Llargmetratge, 35mm, 90min, Color, 1982.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SAN SEBASTIÀ.
2º Premi Nous Realitzadors. Premi Millor Fotografia.
Premi de la UNESCO als Drets Humans .
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLIN
Menció Especial del Jurat. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA MEDITERRANEO. Bastia. Premi Especial del Jurat.
Premi de la Critica Internacional.
Premi del Públic.
Millor Interpretació Masculina (Ovidi Montllor).
Premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura..
Les hores del dia, de Jaime Rosales.
Un instant en la vida aliena, de J.L. López Linares
Llargmetratge documental, 35mm, 100 min. Color 2003.

 
imagen del cartel La línea recta