memòria

  La línea recta és una pel•lícula oberta basada en el seguiment d’un personatge, en els petits detalls de la quotidianitat i en el pas del temps, a través d’una mirada que observa a certa distància Noelia, la protagonista, en el seu entorn laboral i vital durant un breu període de temps, que oscil•la al voltant d’un mes. Noelia es mou en un context on les interrelacions amb els companys de feina, amb la dona amb la qual comparteix casa, amb els portals on reparteix publicitat, serveixen de marc per elaborar un relat sense trames i que no fa servir els recursos propis de la ficció convencional. No hi ha un començament ni un final, no hi ha arcs de transformació en els personatges. La vida de Noelia senzillament transcorre per la pantalla, amb els moments alts i baixos, les petites sorpreses i les grans dosis de quotidianitat.

El més important en aquest cas és la lleugeresa pròpia d’allò que és insignificant, d’allò que és efímer.

He provat de reduir els recursos expressius de la ficció a la mínima expressió. Es tracta de què els personatges apareguin a la pantalla amb la màxima naturalitat fugint d’interpretacions marcades per pautes dramàtiques. Durant el rodatge hem combinat tècniques pròpies del cinema de ficció amb d’altres del cinema documental. Les veus i les situacions que es produeixen als portals són reals i han estat obtingudes a partir de gravacions sonores ocultes. L’estructura de la pel•lícula es basa en la interrelació dels personatges amb el seu entorn i en la successió d’unes imatges aparentment planes i sense una gran càrrega dramàtica. Personalment, he intentat que la meva mirada sigui el més transparent possible, provant de cedir tot el protagonisme als personatges i a l’espectador, que es qui ha de completar la pel•lícula amb la seva pròpia mirada.